DERMATOLOGIA CARLOS GONZALEZ

Dermatologia clínica

La dermatologia clínica se centra en el diagnòstic, tractament i seguiment de les malalties de la pell, el cabell i les ungles. Cada pacient i cada lesió requereixen una valoració individualitzada per poder oferir una orientació diagnòstica precisa i el tractament més adequat en cada cas.

A consulta s’aborden tant malalties cutànies freqüents com patologies més complexes, sempre amb un enfocament rigorós, proper i personalitzat.

Reserva ja la teva cita

Valoració integral de la pell

A consulta es realitza la valoració, el diagnòstic i el tractament de les principals malalties de la pell, el cabell i les ungles, sempre amb un enfocament individualitzat i adaptat a cada pacient. Entre les patologies més freqüents que tractem hi ha l’acne juvenil i l’acne de la dona adulta, la rosàcia, la psoriasi, la dermatitis atòpica, les berrugues víriques, les infeccions fúngiques, el vitiligen i diferents tipus d’alopècia. També s’estudien i es controlen lesions pigmentades com els nevus o pigues, així com lesions premalignes i tumors cutanis com la queratosi actínica, el melanoma i els carcinomes cutanis. La valoració dermatològica també és clau per identificar manifestacions cutànies relacionades amb malalties internes i per tractar lesions benignes freqüents com els lentígens solars, les queratosis seborreiques i els acrocordons.

Som metges especialistes

El nostre equip està format per especialistes mèdics en dermatologia, perquè et sentis en les millors mans.

Comunicació directa i propera

La nostra experiència ens permet valorar la importància d’un diagnòstic honest, perquè les seves expectatives sobre els resultats siguin realistes i fonamentades.

Els nostres tractaments, amb base científica

Ens basem en estudis científics avançats per recomanar-li el tractament més adequat a les seves necessitats. No totes les solucions funcionen igual per a totes les persones 😉

Principals malalties que tractem

Acne juvenil

L’acne juvenil és una dermatosi inflamatòria del fol·licle pilosebaci, relacionada amb la hiperproducció sebàcia en resposta a un estímul hormonal, la hiperqueratinització i la proliferació de Cutibacterium acnes. Es manifesta amb comedons, pàpules, pústules i, en els casos més greus, nòduls amb risc de cicatrius persistents. El tractament és individualitzat i pot incloure retinoides tòpics, antibiòtics, tractament hormonal o isotretinoïna. Un abordatge precoç i supervisat pel teu dermatòleg de confiança permet controlar la malaltia, prevenir les cicatrius i millorar la qualitat de vida dels pacients.

Nevus o pigues

Els nevus, coneguts popularment com a pigues, són proliferacions benignes dels melanòcits de la pell que es presenten com a lesions pigmentades. Poden aparèixer des de la infància i evolucionar al llarg de la vida. La gran majoria són inofensius, però és important vigilar possibles canvis en la mida, la forma o el color, així com aquells que comencen a molestar o a causar picor. L’exploració dermatològica amb dermatoscòpia permet una valoració precisa i segura. En alguns casos, pot indicar-se la cirurgia per al seu estudi histològic i descartar malignitat. Un seguiment adequat permet detectar de forma precoç lesions sospitoses.

Melanoma

El melanoma és un tumor maligne de la pell que neix dels melanòcits, les cèl·lules responsables de generar la melanina. Es relaciona principalment amb la radiació ultraviolada i, en alguns casos, amb predisposició genètica. Sol presentar-se com una lesió pigmentada asimètrica, amb vores irregulars, variació de color i canvis recents, seguint la regla ABCDE. Moltes vegades s’identifica com una taca diferent de la resta de les que té el pacient. El diagnòstic precoç és fonamental, ja que permet taxes de curació elevades.

Acne de la dona adulta

És una dermatosi inflamatòria persistent, sovint associada a factors hormonals i hipersensibilitat androgènica. Predomina a la zona mandibular i pot manifestar-se amb lesions inflamatòries recurrents, comedons i pústules. Pot afectar de forma important la qualitat de vida. El tractament pot incloure retinoides tòpics o sistèmics, antibiòtics o antiandrògens, sempre amb un abordatge individualitzat per controlar els brots i millorar l’aspecte cutani de forma sostinguda.

Rosàcia

La rosàcia és una dermatosi inflamatòria crònica de la zona centrofacial, relacionada amb una disfunció vascular i una resposta inflamatòria alterada. Es manifesta amb enrogiment persistent, flushing, telangièctasis i, en alguns casos, pàpules i pústules. Pot associar-se a sensibilitat cutània i afectació ocular. El tractament és individualitzat i pot incloure mesures generals, tractaments tòpics, antibiòtics orals o làser per al component vascular. Amb un enfocament adequat és possible controlar els símptomes i millorar l’aspecte de la pell.

Psoriasi

La psoriasi és una malaltia inflamatòria crònica immunomediada, amb predisposició genètica, que es caracteritza per plaques eritematoescamoses en zones típiques com colzes, genolls, cuir cabellut o regió lumbar, tot i que pot afectar pràcticament qualsevol part del cos, incloses ungles, palmells i plantes. Pot associar-se a artritis i a altres malalties inflamatòries. Actualment existeixen tractaments tòpics, sistèmics clàssics i teràpies biològiques que permeten un control molt eficaç de la malaltia i una millora significativa de la qualitat de vida.

Dermatitis atòpica

La dermatitis atòpica és una dermatosi inflamatòria crònica amb alteració de la barrera cutània i hiperreactivitat immunològica. Es manifesta amb sequedat, picor intensa i lesions eczematoses, especialment a la cara, el coll i els plecs. És molt freqüent en la infància, tot i que pot persistir o iniciar-se en l’edat adulta. Evoluciona en brots i el seu tractament pot incloure hidratació, corticoides tòpics, inhibidors de la calcineurina i, en els casos moderats o greus, tractaments sistèmics o biològics.

Berrugues víriques

Les berrugues víriques són lesions benignes causades pel virus del papil·loma humà. Solen presentar-se com a pàpules hiperqueratòsiques a les mans, els peus o altres localitzacions i poden persistir en el temps. El tractament pot incloure crioteràpia, agents queratolítics o altres tècniques destructives. En alguns casos desapareixen espontàniament, tot i que la resolució sol ser habitual amb el tractament adequat.

Infeccions fúngiques

Les infeccions cutànies per fongs estan produïdes per dermatòfits o llevats. Poden manifestar-se amb lesions descamatives, vermelloses i, sovint, pruriginoses. Poden afectar la pell, les ungles o el cuir cabellut. El tractament es basa en antifúngics tòpics o sistèmics segons la localització i l’extensió. En molts casos es realitza un cultiu per confirmar el diagnòstic.

Queratosi actínica i camp de cancerització

Les queratosis actíniques són lesions premalignes derivades del dany solar crònic. Solen aparèixer com a plaques rugoses en zones fotoexposades i es consideren marcadors de risc de carcinoma escamós. Quan existeix una afectació àmplia d’una zona amb múltiples lesions, es parla de camp de cancerització. El tractament pot incloure crioteràpia, tractaments tòpics de camp o teràpia fotodinàmica, entre altres opcions.

Carcinomes cutanis

Inclouen principalment el carcinoma basocel·lular i el carcinoma escamós, tots dos associats sovint a l’exposició solar acumulada. Solen presentar-se com a lesions ulcerades, ferides que no curen, nòduls o tumors queratòsics. En general tenen bon pronòstic quan es diagnostiquen i es tracten de forma precoç. El tractament principal sol ser quirúrgic i el seguiment dermatològic és essencial per detectar noves lesions o recidives.

Manifestacions cutànies de malalties internes

La pell pot reflectir malalties sistèmiques d’origen endocrí, hematològic, autoimmune, neoplàsic o genètic. La valoració dermatològica pot ser clau per identificar signes precoços d’aquestes patologies. En aquests casos, el tractament depèn de la causa subjacent i sovint requereix un abordatge integral juntament amb altres especialitats mèdiques.

Vitiligen

El vitiligen és una malaltia autoimmune caracteritzada per la destrucció dels melanòcits, fet que provoca taques ben delimitades sense pigment. Pot tenir un impacte emocional important en el pacient. El tractament pot incloure corticoides, inhibidors de la calcineurina, fototeràpia i, en alguns casos, inhibidors de JAK. En molts pacients és possible aconseguir repigmentació parcial i estabilització.

Alopècia androgènica

L’alopècia androgènica provoca una pèrdua progressiva del cabell per miniaturització fol·licular mediada per andrògens. En homes sol afectar la regió frontal i el vèrtex, mentre que en dones pot presentar-se de forma més difusa. Té un component genètic important. El tractament pot incloure minoxidil tòpic o oral, antiandrògens i altres opcions terapèutiques. Un abordatge precoç ajuda a frenar la progressió i, en alguns casos, millorar la densitat capil·lar.

Alopècia areata

L’alopècia areata és una malaltia autoimmune que provoca pèrdua de cabell en plaques ben delimitades. Pot afectar el cuir cabellut, les celles i altres zones del cos. En alguns pacients es limita a petites plaques, mentre que en altres pot progressar de forma més extensa. El tractament pot incloure corticoides tòpics o orals, immunoteràpia i altres opcions més recents com els inhibidors de JAK.

Lentígens solars

Els lentígens solars són taques pigmentades associades al fotoenvelliment. Es localitzen en zones exposades al sol i, tot i que són benignes, indiquen dany solar acumulat. El tractament amb làser o altres tècniques pot millorar l’aspecte cutani de forma segura i eficaç.

Queratosis seborreiques

Les queratosis seborreiques són lesions benignes molt freqüents, d’aspecte berrugós i color variable. No tenen potencial maligne. El seu tractament és opcional i sol realitzar-se per motius estètics o per molèsties, mitjançant tècniques com crioteràpia o curetatge. L’exploració dermatològica permet diferenciar-les amb seguretat d’altres lesions.

Acrocordons o fibromes tous

Els acrocordons són lesions cutànies benignes molt freqüents, de consistència tova i color similar al de la pell o lleugerament pigmentat. Apareixen habitualment en zones de fregament com el coll, les aixelles o els engonals. No tenen potencial maligne, tot i que poden resultar molestos o antiestètics. El seu tractament és senzill i pot realitzar-se a consulta mitjançant crioteràpia, electrocoagulació o exèresi.